Graf Zeppelin (1938)

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. La secció d'introducció ha de definir el tema i resumir els punts més importants de l'article.

Graf Zeppelin

Epònim	Ferdinand von Zeppelin
Nom curt	Graf Zeppelin
Drassana	Deutsche Werke
Número assignat per la drassana	252
Lloc de producció	Kiel
País de registre    Tercer Reich
Historial
Col·locació de quilla	28 desembre 1936
Avarament	8 desembre 1938
Naufragi	16 agost 1947
Operador/s    Kriegsmarine
Característiques tècniques
Tipus	portaavions derelicte
Classe	Graf Zeppelin-class aircraft carrier (en)
Desplaçament	34088 t (màxim)
Eslora	262,5 m
Mànega	36,2 m
Calat	8,5 m
Propulsió	4 turbina de vapor
Potència	150.000 kW
Velocitat	33.8 kn
Autonomia	20000 mn a 19 kn
Capacitat	1.720
Característiques militars
Armament	16 canó naval SK C/28 de 15 cm 12 canó antiaeri FlaK 38 de 10,5 cm 22 Canó SK C/30 de 3,7 cm 28 Canó antiaeri Flak 30/38 de 20 mm
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

El Graf Zeppelin va ser un portaavions (Flugzeugträger «A») de la Kriegsmarine, nomenat en honor del Graf (comte) Ferdinand von Zeppelin. Va ser l'únic portaavions alemany durant la Segona Guerra Mundial. La seva construcció va ser ordenada el 16 de novembre de 1935 i la seva quilla va ser posada el 28 de desembre de 1936 en les drassanes Deutsche Werke de Kiel. Va ser botat el 8 de desembre de 1938, però mai va ser completat ni lloc en servei, i per descomptat mai va entrar en combat.

En finalitzar la Primera Guerra Mundial i després de la signatura del Tractat de Versalles (1919), Alemanya no disposava de mitjans per a la construcció de portaavions. No obstant això, en 1933 Wilhelm Hacelar va dissenyar un amb dotacions per a 50 avions —28 bombarders i 22 caces—. La falta de coneixements en aquest terreny va provocar que la construcció sofrís importants retards. D'altra banda, la construcció massiva de submarins va ser un altre dels factors que va impedir l'acceleració d'aquest vaixell. Uns mesos abans que conclogués el conflicte, i sense que hagués finalitzat la seva construcció, el portaavions va ser enfonsat. La Unió soviètica ho va arribar a reflotar, però va ser enfonsat de nou.